Com ja ens han arribat casos publiquem aquest article per recordar als usuaris que ja cal prendre mesures contra elles  i les puces i buscar repelents de mosquits per als nostres gossos per tal de prevenir malalties com Leishmaniosi o Dirofilariosi tant perjudicials per la seva salut.

PAPARRES:

Els mosquits i seguidament les paparres, són  transmissors molt importants de malalties a animals i home: vehiculen una gran varietat d'agents infecciosos i poden produir a més paràlisi tòxica, irritació, al·lèrgies i anèmia.

Són petites (3-6mm), de coloració fosca i tenen vuit potes. Les femelles  ingereixen sang i poden arribar a incrementar el seu pes fins a 150-200 cops el pes inicial.

INTRODUCCIÓ

 Hi han unes  850 espècies diferents. Es  classifiquen en dues subfamílies: Ixodidae (de cos dur, que romanen diversos dies alimentant-se de l’hoste) i  Argasidae (de cos tou sense quitina, que romanen de 15 minuts a 2 dies en l’animal).

 La capacitat de supervivència i la longevitat de les paparres (el seu cicle acostuma a durar d'un a quatre anys) i la gran quantitat d'ous (des de unes dotzenes fins a milers segons espècies), les fan ser uns dels paràsits més difícil de combatre.

 Les paparres infesten els arbusts i matolls, són bastant resistents al fred i prefereixen un ambient una mica humit. Són susceptibles a la llum directa, a la dessecació i a les pluges excessives.

 
DANYS PROVOCATS  PER PAPARRES

 
 1. Irritació a la pell per la mossegada produïda i l’alliberació de substàncies anticoagulants.

  2.Reaccions d'hipersensibilitat local: pot provocar un engruiximent de la pell que pot arribar a adquirir un tamany considerable.

 3. Anèmia: si el nombre de paparres és relativament alt. Aquesta anèmia predisposa l'animal a patir altres malalties infeccioses.

 4. Paràlisi per secrecions tòxiques: degut a una neurotoxina existent a la saliva de la paparra. Els signes de paràlisi apareixen a la setmana de tenir la paparra i s'inicien per les extremitats posteriors arribant, en casos extrems, a la mort per paràlisi dels muscles respiratoris. Si s'eliminen les paparres la recuperació sol produir-se en 2-3 dies.

 5. Transmissió de malalties infecto-contagioses com rickettsiosis: ( febre botonosa mediterrània, febre Q), Borreliosi (Malaltia de Lyme o tularemia), Erlichiosi. Transmeten paràsits com babesia o theileria, i també algunes malalties víriques com la meningoencefalitis. Algunes d'aquestes malalties són transmissibles a l'home.

 
MALALTIES TRANSMESES PER PAPARRES

 
 Erlichiosi

  Es localitza dins de cèl·lules sanguínies (limfocits i monocits). Afecta al fetge, melsa i ganglis limfàtics encara que també pot anar a pulmó, ronyó i meninges. Els símptomes són molt variats: hemorràgies, pèrdua de l'estat normal de l'animal, edemes, alteracions oculars, nervioses, insuficiència renal, infertilitat, avorts...El pronòstic és favorable si està en la fase aguda i reservat en la crònica. L'home s'afecta per un bacteri d'espècie diferent de  l'Erlichia canis..

 
Malaltia de Lyme

 Tan afecta al gos com a les persones. La malaltia s'agafa si la paparra que ha picat prèviament a un ratolí de camp. Després d'un mes apareix la simtomatologia: coixeses. En la forma aguda també hi ha febre, anorexia, afectació  ganglionar, inflamació articular recurrent i erràtica.

PREVENCIO I CONTROL

De totes aquestes malalties que pot transmetre la paparra per ara només hi ha un vacuna disponible en el mercat que ens ajuda a previndre la malaltia de Lyme en el gos.

 -Educació sanitària de la població de risc (veterinaris, ramaders, jardiners, caçadors, excursionistes...):

 -Utilització de repel·lents, preferiblement damunt la roba, com la permetrina.

 - Revisió de la roba i cos abans d'entrar a casa i en la dutxa quan venim d'una zona de risc (camp, ramats, etc), doncs la transmissió de malalties durant les primeres hores és menys probable.

 - Evitar seure en zones amb molta vegetació.

 - Els mètodes tradicionals per retirar les paparres (alcohol, oli, petroli, tallar-les amb tisores o arrancar-les) no són mètodes segurs i poden propiciar l'entrada dels agents infecciosos que transporta la paparra.

 - Si ens trobem una paparra enganxada parlem amb el veterinari o metge segons el cas. Pensem que a l'arrancar-la sovint queda enganxat el cap a la pell de l'animal, provocant-li grans alteracions.

 Quan arribi la primavera posarem un collar antipaparres al nostre gos o gat. Hi han productes que podem posar-li a l'animal per evitar infestacions. Cal mantenir també el llit net d'aquests àcars, per evitar l'autoinfestació.

 La desparasitació dels animals domèstics és important tant per privar-los a ells del contagi de malalties com per a nosaltres mateixos. Hi han en el mercat una gran varietat de productes: xampús, sprays, productes en pols, espumes, collars, locions, productes orals o sistèmics... que són prou vàlids. El veterinari ens guiarà en el tractament més adient segons cada cas.

 No es poden fer servir productes destinats a productes vegetals ni per desinsectació de locals, son productes insecticides pensats per el fi a que estan destinats i per tant les concentracions i tipus de insecticida poden provocar lesions a l'animal sinó la mort. Hi ha prou productes en el mercat per trobar aquells que ens aniran be per  a la nostra mascota.